El Secret de Sarrià de Ter

Pantalla d'aguait d'ocells

En el recorregut trobem un aguait per observar la fauna fluvial, en especial l’ornítica. El riu Ter i els entorns de l’illa de Pedret representen un bon indret per veure ànecs collverds, xarxets, polles d’aigua, corbs marins, bernats pescaires, martinets blancs, xivitones, ocells forestals (picots, oriols, mallerengues, raspinells…) i moltes més espècies que podreu identificar gràcies als cartells il·lustrats de la pantalla.

Còrrec o braç mort del Ter

Antigament el riu Ter circulava amb diversos braços en bona part del seu traçat. A mesura que el riu ha anat perdent la dinàmica fluvial natural, fruit de les diverses obres hidràuliques (especialment els grans embassaments de Sau i Susqueda) i a causa també de la disminució progressiva de cabals per la major detracció i el consum d’aigua, aquests braços han anat desapareixent progressivament. Tanmateix, encara en queden alguns, i permeten que augmenti la biodiversitat perquè constitueixen un refugi per a moltes espècies vinculades al medi aquàtic, basses, zones humides i petits aiguamolls.

La riera d'en Xuncla

La riera d’en Xuncla recull part de les aigües del vessant oriental de les muntanyes de Rocacorba per portar-les fins al riu Ter, molt a prop del nucli de Sarrià. El caràcter mediterrani d’aquest curs fa que el cabal circulant sigui irregular, molt condicionat per la pluja. Als cursos alt i mitjà s’hi troben vernedes ben consolidades i poblacions de barb de muntanya importants. Ben a prop d’aquí trobem el molí i la font d’en Xuncla, un bon indret ombrívol i fresc, idoni per descansar i agafar forces.

Pou de glaç

Fins que no es va inventar l’electricitat, es depenia del gel natural per conservar els aliments, entre altres funcions, ja que el gel també s’utilitzava en medicina contra les contusions i la febre. Per poder disposar d’aquest recurs calia trobar la manera de conservar el gel hivernal durant tot l’estiu. Per aquest motiu es construïen els pous de glaç. A Sarrià de Ter, durant les feines de neteja de la riera d’en Xuncla, van sortir de sota la bardissa les restes d’un pou de glaç. Però, com funcionava un pou de glaç? Els pous de glaç s’instal·laven en zones baixes i planes, a la vora d’un riu o un molí. Tots tenien a la vora una bassa a l’obaga, on es produïa el gel. Aquestes zones eren conegudes com a camps de glaç. Els camps de glaç s’inundaven amb poca aigua cada nit de glaçada, de manera que aconseguien sumar capes de gel fins que el gruix era l’adequat per recollir-lo. El glaç, recollit, es dipositava dins els pous i es premsava per percussió, per tal de formar una capa homogènia més difícil de desfer. Aquestes capes solien ser d’un metre de gruix i se separaven entre elles amb palla. Els encarregats de conservar el gel entraven al pou per una petita porta lateral, encastada a terra. Quan arribava l’hora d’utilitzar-lo, el gel es picava dins el pou i es pujava a fora en cabassos, mitjançant cordes i politges, per una obertura situada al mig de la cúpula. Un cop tret el glaç, es tornava a comprimir per fer els blocs per transportar-lo. (Il·lustració: Quim Paredes)