El secret de Sant Joan de les Abadesses

El secret de Sant Joan de les Abadesses

A la vila de Sant Joan de les Abadesses, situada a la vall alta del Ter i als peus dels Pirineus, s’hi barregen història, paisatge i art. Vinculada des de l’època del comte Guifré el Pelós al seu monestir, Sant Joan de les Abadesses s’ha anat formant sobre els fonaments del primer cenobi femení de Catalunya, aixecat per l’abadessa Emma. Gràcies a la protecció que atorgava el monestir, al seu voltant s’hi va començar a construir una vila amb carrers estrets que confluïen a la plaça Major. El nucli es va encerclar amb una sòlida muralla, de la qual encara es conserven fragments i part d’una de les torres.

Sant Joan de les Abadesses destaca pel paisatge que l’envolta, amb paratges naturals com els puigs de Sant Antoni i de les Tres Creus, Santa Llúcia de Puigmal, el bac del Covilar i l’esvelta serra Cavallera, que pot admirar-se des de la via verda de la Ruta del Ferro i del Carbó. L’abundància d’aigua també és un element a destacar de Sant Joan de les Abadesses. El pas del Ter per la vila ha estat aprofitat per a diferents usos al llarg del temps. Primer, per fer funcionar els molins de l’antiga societat agrícola. Més endavant, a finals del segle xix, la seva llera es va convertir en escenari del procés d’industrialització a Sant Joan de les Abadesses. Gràcies a l’arribada del ferrocarril, es va activar la producció tèxtil a la vila, amb fàbriques com Espona i Llaudet, que van potenciar-ne el creixement demogràfic, urbà i econòmic. Actualment, l’aigua del Ter s’utilitza per al reg dels horts i com a itinerari turístic.

Una vila amb història

El topònim Sant Joan de les Abadesses ens mostra com la història del municipi va lligada a la del seu monestir. El nucli antic de la vila conserva la planificació urbanística medieval, amb carrers que conflueixen a la plaça Major, envoltada de porxos amb arcades, i indrets com el parc de la Muralla, on encara es poden veure un tros de mur i les restes d’una de les torres de defensa. Un altre element singular de Sant Joan de les Abadesses és el pont Vell, originalment romànic, amb un arc central d’estil gòtic, que es va incorporar en la reconstrucció de 1428, després del terratrèmol.

Per gaudir del seu entorn natural, hi ha la possibilitat de recórrer múltiples rutes que conflueixen a Sant Joan de les Abadesses, una vila cruïlla de camins. Un dels traçats més destacats és la via verda de la Ruta del Ferro i del Carbó, que ofereix paratges singulars al llarg del seu recorregut, com les vistes úniques a la plana de la masia de la Serra del Cadell i a tota la serra Cavallera, amb el Taga i Sant Amand com a cims rellevants, que s’observen des del camí que es desvia de la via verda, a pocs metres del mas Guit.

Aquesta disposició d’elements tan singular que té Sant Joan de les Abadesses ha estat escenari de llegendes, com la del comte Arnau, relacionada amb el monestir i amb el Palau de l’Abadia, o la de les bruixes del gorg de Malatosca. A més, la vila també recull racons amb història. Seguint per la via verda de la Ruta del Ferro i del Carbó, per exemple, hi ha el pont on es va suïcidar l’escriptor Raimon Casellas (1855-1910), autor d’Els sots feréstecs, considerada la primera novel·la modernista. Per arribar en aquest indret, hem de baixar lleugerament pel tram de via verda que ens porta cap a Ripoll. A la primera corba, després de passar per les espectaculars vistes del trencall del mas Guit, la via passa pel petit pont sobre el torrent de la Ginebrosa, on es va suicidar Raimon Casellas mentre passava el tren.

En aquesta línia, es pot seguir una ruta pels indrets de Sant Joan que guarden records de la figura de Casellas. Després de visitar el pont, farem camí fins a l’Oficina de Turisme, ubicada a l’edifici del Palau de l’Abadia. Allà, dins la botiga, hi ha una vitrina on s’exposa el barret del narrador modernista, juntament amb una reproducció del gravat que escenifica el seu enterrament, obra del pintor Ramon Casas. Com a punt final del recorregut, es pot visitar el cementiri municipal (les despulles de Raimon Casellas reposen al nínxol 34).