Via temàtica de l’Alt Ter

Pont Vell (Sant Joan de les Abadesses)

El Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses és d’estil romànic i amb un sol arc. Aquest és el primer pont de la vila que es va edificar sobre el riu Ter i data del 1138. Al segle XV, però, el pont es va veure afectat per un terratrèmol i va haver de ser reedificat, anys després, seguint l’estil gòtic. Segles més tard, durant la Guerra Civil espanyola, el pont va ser dinamitat i l’any 1976 es va tornar a construir amb la volta gòtica i les arcades romàniques.

Monestir de Sant Joan de les Abadesses

Fundat per Guifré el Pilós l'any 887, el monestir de Sant Joan de Ripoll, després Sant Joan de les Abadesses, va ser durant gairebé 60 anys l'únic monestir femení de Catalunya. El 1017 les monges benedictines van ser expulsades i el monestir passà a una comunitat de canonges agustinians. El conjunt conserva el claustre gòtic, la capella dels Dolors, l'antic palau abacial i un museu amb destacades col·leccions d'art sacre.

Colònia Llaudet

La Colònia Llaudet és una colònia tèxtil creada a finals del segle XIX, formada per la fàbrica, la casa del director, habitatges per als treballadors, l'església i el cafè-sala de ball. El 1901 fou arrendada per la societat José M. Llaudet, dedicada a la filatura de cotó, i el 1924 la familia Llaudet en va adquirir la propietat, ampliant-la amb nous serveis i una residència per al director. Després de ser incendiada durant la retirada republicana el 1939, la fàbrica va ser reconstruïda. Entre 1944 i 1952 es va crear un nou nucli residencial, el Pagès, amb nous habitatges i una església. Enric Llaudet, fill del propietari, va ser president del FC Barcelona entre 1961 i 1967.

Pont de Perella

El Pont de Perella, el trobem entre Sant Pau de Segúries i Sant Joan de les Abadesses, que és el terme municipal on pertany. És un pont històric, va ser construït l’any 1913, és de pedra d’un sol arc, ens permet travessar el riu Ter, i ens permet arribar al mas Perella i l’ermita de Santa Magdalena de Perella, que es troba just a un turó davant del pont. A part de facilitar arribar al mas i l’ermita, també va ser utilitzat per l’empresa de les mines que hi havia a la vora del rec, conegudes popularment com “les mines de Perella”.

Pont Nou de Camprodon

El Pont Nou és el monument més emblemàtic de Camprodon i una de les imatges més representatives del Pirineu català. Construït en pedra al segle XII, era un pas estratègic del camí cap a la Cerdanya. Popularment conegut com a pont romànic, el seu nom el diferencia de l'antic Pont Vell. Va quedar molt malmès pel terratrèmol de 1428 i fou destruït durant la Guerra Civil Catalana, abans de ser reconstruït. Conserva la seva característica entrada fortificada, coneguda com la Porta de Cerdanya, que marcava el final del camí reial procedent dels comtats pirinencs cap al litoral gironí.

Passeig de Maristany (Camprodon)

El Passeig Maristany és una via del municipi de Camprodon concebut per Francesc Carles Maristany i Garriga l'any 1923, juntament amb l'arquitecte Bernardí Martorell i el contractista Francesc Suriñach. Va ser el resultat de la urbanització d'una part dels terrenys de can Aulí, una masia que Maristany havia comprat per construir una residència familiar. El passeig va esdevenir el bressol d'una zona de noves construccions amb cases projectades per arquitectes com Duran i Reynals, Coderch, Mitjans, Sagnier, etc.

La Font Negra (Vilallonga de Ter)

La Font Negra, als peus de la serra de la Canya, és un indret de gran bellesa natural on l'aigua brolla en un entorn de boscos de faig i avet. És un dels espais més emblemàtics de Vilallonga de Ter i un bon punt de partida per descobrir el riu Ter. Les seves aigües fredes i cristal·lines donen vida a un valuós ecosistema fluvial, amb truites, amfibis i una rica vegetació de ribera formada per verns, salzes i freixes. L'entorn convida a passejar, descansar i gaudir de la natura, i disposa d'una zona de pícnic que el converteix en un lloc ideal per passar-hi una estona en família o amb amics.

Església de Sant Martí de Vilallonga de Ter

L'església de Sant Martí de Vilallonga apareix documentada per primer cop el 1183, tot i que el lloc de Vilallonga ja s'esmenta l'any 1017 en una confirmació de béns del monestir de Camprodon. L'edifici actual ha estat profundament transformat, especialment el 1784. De l'església romànica original, de tres naus, només es conserven l'absis central, una absidiola, part dels murs laterals i la possible base del campanar. L'absis destaca per la seva decoració exterior amb arcuacions llombardes i un fris en dent de serra, elements característics de l'arquitectura romànica.